Pràcticament 1 de cada 5 persones patirà una discapacitat o impediment en algun moment de la seva vida. En la majoria de casos, aquesta discapacitat o impediment és o serà un obstacle per dur a terme rutines diàries o gaudir i accedir plenament a diverses facetes de les seves vides. L’Accessibilitat Universal implica un apropament transversal a l’entorn vital de les persones amb discapacitats i té per objectiu l’eliminació dels obstacles existents de la vida diària d’aquestes persones. Aquests obstacles poden estar relacionats amb la comunicació, la vida social, l’entorn físic, l’accés a serveis públics i a la feina i el transport, entre d’altres.
Les tecnologies digitals i mòbils han contribuït en els últims anys al foment del Disseny per a Tothom i l’Accessibilitat Universal, que aporten conceptes nous i innovadors en forma de serveis i productes. No obstant això, el seu potencial no s’ha explorat completament, tal com demostra l’habitual falta de consideració a l’accessibilitat cognitiva durant el disseny i la configuració dels serveis i productes mòbils i digitals. Queda molt de camí per recórrer per ajudar i apoderar les persones amb discapacitats perquè visquin de forma més independent i gaudeixin d’una vida més plena.
L’Organització Mundial de la Salut ha estimat que entre el 15 i el 19% de la població mundial de més de 15 anys, pateix una discapacitat moderada o greu, cosa que suposa que se’n veuen afectats entre 785 i 975 milions de persones. En total, la discapacitat afecta un 11% més a les dones que als homes i, a més, la responsabilitat de tenir cura dels familiars que pateixen discapacitats recau principalment en les dones, cosa que demostra que les consideracions de gènere també són importants quan s’estudien les necessitats de les persones amb discapacitats i els seus entorns i xarxes de suport.
Les persones amb discapacitats es veuen més afectades per la pobresa, en part per les conseqüències de les seves dificultats per accedir a serveis educatius i al mercat laboral. El risc de pobresa afecta el 32% de la població amb discapacitats a Espanya, gairebé un 5% més que a la població general. Les famílies també han de pagar els serveis de suport i gastar, de mitjana, entre el 29 i el 37% dels seus ingressos a Austràlia i entre el 20 i el 37% a Irlanda, cosa que representa una càrrega econòmica addicional per a les famílies.
Un altre estudi sobre ocupació elaborat per les Nacions Unides va concloure que, en els països en vies de desenvolupament, prop del 80-90% de les persones amb discapacitats són a l’atur o fora del món laboral. Als països industrialitzats, aquest percentatge es redueix al 50-70%. En el cas d’Espanya, l’atur afecta el 63% de les persones amb discapacitats en edat laboral. Les condicions de vida, laborals i de suport a les persones amb discapacitats han empitjorat dràsticament a Europa en els últims anys a causa de la reducció dels pressupostos públics assignats a aquests col·lectius.
El 2008, l’Institut Nacional d’Estadística va estimar que el 8,5% de la població espanyola patia una discapacitat. Això equival a 3,8 milions de persones, de les quals més de 600.000 viuen soles a les seves cases i 1,39 milions tenen un grau elevat de dependència i no poden dur a terme activitats bàsiques del dia a dia sense ajuda.
Aquest repte té per objectiu trobar solucions realment trencadores i innovadores que permetin apoderar les persones amb discapacitats i tinguin un impacte positiu en les seves vides en aspectes que poden anar des de l’accés a l’educació i el mercat laboral, els serveis sanitaris i públics o el gaudi de serveis innovadors que tinguin en compte àrees tan diverses com la gestió de les emocions, o l’accés segur i l’ús de tecnologies mòbils per part dels nens amb discapacitats. En reforçar el paper que tenen les tecnologies digitals i mòbils i donar suport al desenvolupament de serveis nous i innovadors, es poden superar els obstacles per accedir a serveis més personalitzats, accessibles des del punt de vista financer i que no depenguin de la ubicació geogràfica.