El ciberassetjament és un problema creixent a escala mundial, les Nacions Unides el consideren com una manifestació seriosa de violència on-line. Encara que la xifra varia en funció de cada país, una gran quantitat de nens i adolescents afirmen estar preocupats per aquest problema. El ciberassetjament pot prendre moltes formes com burla, insults, rumors, amenaces, revelar o compartir dades privades, imatges enganyoses, i la suplantació d’identitat. Al igual que el bullying, el ciberassetjament és també el resultat de dinàmiques destructives del grup, on es poden trobar baixos nivells de tolerància i acceptació limitada de la diversitat. El ciberassetjament pot tenir conseqüències serioses i duradores sobre les seves víctimes, en part degut a la seva capacitat de propagació independentment del temps i les fronteres geogràfiques. Les tecnologies mòbils han de d’estar, per aquestes raons, en el centre de la prevenció, la sensibilització i la reducció dels nivells existents de ciberassetjament i la protecció i el suport a les víctimes.

A nivell europeu, no hi ha una definició consensuada per al ciberassetjament. No obstant això, generalment es reconeix que es tracta d’un assetjament verbal i psicològic repetit i passa per l’ús de mitjans electrònics i digitals. La intencionalitat i la repetició sempre es troben presents, i es realitzen amb la intenció de causar danys, i amb un desequilibri de poder entre els involucrats: víctimes i autors. Els que perpetuen els atacs són recolzats per un sentit d’impunitat, anonimat i manca de responsabilitat, ja que tenen la capacitat d’arribar fàcilment a un públic infinit, sense límits geogràfics i temporals.

L’impacte devastador per a les víctimes del ciberassetjament és reconegut per les Nacions Unides, que ho entenen com una manifestació seriosa de violència on-line. El ciberassetjament afecta a un gran percentatge de nens i adolescents i els estudis mostren que aquest nombre ha crescut any rere any a mesura que l’ús de telèfons mòbils augmenta entre els nens més petits. Les seves conseqüències poden ser devastadores i de per vida per a les víctimes i les famílies, però també per a les comunitats escolars que no afronten els problemes tan aviat com surten. El ciberassetjament acostuma a conduir a una autoestima que disminueix, augmenta la depressió i els sentiments d’impotència i, en molts casos, les seves incidències són subestimades i infravaloritzades per les seves víctimes, fent-les més difícils d’abordar des del principi.

Aquest repte busca solucions innovadores, enfocaments i projectes que tenen una base digital o mòbil i que poden prevenir, sensibilitzar, oferir suport, promoure la denúncia d’incidències i ajudar els autors a entendre els efectes del seu comportament. Les solucions que inclouen múltiples grups d’interès, com ara pares, professors, nens i adolescents i que afavoreixen la prevenció sobre la repressió, són benvinguts. Poden ser o incloure material i eines educatives accessibles en línia; sessions i projectes d’incidència entre iguals; adolescents com a agents actius; filtres i eines d’informes; entre altres.