El ciberassetjament és un problema creixent a escala mundial, les Nacions Unides el consideren com una manifestació seriosa de violència on-line. Encara que la xifra varia en funció de cada país, una gran quantitat de nens i adolescents afirmen estar preocupats per aquest problema. El ciberassetjament pot prendre moltes formes com burla, insults, rumors, amenaces, revelar o compartir dades privades, imatges enganyoses, i la suplantació d’identitat. Al igual que el bullying, el ciberassetjament és també el resultat de dinàmiques destructives del grup, on es poden trobar baixos nivells de tolerància i acceptació limitada de la diversitat. El ciberassetjament pot tenir conseqüències serioses i duradores sobre les seves víctimes, en part degut a la seva capacitat de propagació independentment del temps i les fronteres geogràfiques. Les tecnologies mòbils han de d’estar, per aquestes raons, en el centre de la prevenció, la sensibilització i la reducció dels nivells existents de ciberassetjament i la protecció i el suport a les víctimes.
A nivell europeu, no hi ha una definició consensuada per al ciberassetjament. No obstant això, generalment es reconeix que es tracta d’un assetjament verbal i psicològic repetit i passa per l’ús de mitjans electrònics i digitals. La intencionalitat i la repetició sempre es troben presents, i es realitzen amb la intenció de causar danys, i amb un desequilibri de poder entre els involucrats: víctimes i autors. Els que perpetuen els atacs són recolzats per un sentit d’impunitat, anonimat i manca de responsabilitat, ja que tenen la capacitat d’arribar fàcilment a un públic infinit, sense límits geogràfics i temporals.
L’impacte devastador per a les víctimes del ciberassetjament és reconegut per les Nacions Unides, que ho entenen com una manifestació seriosa de violència on-line. El ciberassetjament afecta a un gran percentatge de nens i adolescents i els estudis mostren que aquest nombre ha crescut any rere any a mesura que l’ús de telèfons mòbils augmenta entre els nens més petits. Les seves conseqüències poden ser devastadores i de per vida per a les víctimes i les famílies, però també per a les comunitats escolars que no afronten els problemes tan aviat com surten. El ciberassetjament acostuma a conduir a una autoestima que disminueix, augmenta la depressió i els sentiments d’impotència i, en molts casos, les seves incidències són subestimades i infravaloritzades per les seves víctimes, fent-les més difícils d’abordar des del principi.
Aquest repte busca solucions innovadores, enfocaments i projectes que tenen una base digital o mòbil i que poden prevenir, sensibilitzar, oferir suport, promoure la denúncia d’incidències i ajudar els autors a entendre els efectes del seu comportament. Les solucions que inclouen múltiples grups d’interès, com ara pares, professors, nens i adolescents i que afavoreixen la prevenció sobre la repressió, són benvinguts. Poden ser o incloure material i eines educatives accessibles en línia; sessions i projectes d’incidència entre iguals; adolescents com a agents actius; filtres i eines d’informes; entre altres.
El ciberassetjament és un problema global. En un estudi dut a terme per Microsoft, Xina va sorgir com, amb diferència, el país on més nens van patir aquestes amenaces (al voltant del 70%). Va ser seguit per Singapur (58%), Índia (53%) i Argentina (52%).
El Cyberbullying Research Center als Estats Units ha descobert que al voltant del 28% dels estudiants adolescents han experimentat ciberassetjament mentre que el 10% admeten que han fet el ciberassetjament als altres.
A Espanya, fins al 81% de nens entre 8 i 17 anys admeten estar preocupats pel ciberassetjament i el 19% admeten assetjar o hostigar a algú on-line. Un de cada set alumnes de Catalunya diu haver estat assetjat a l’escola.
El fàcil accés a les víctimes a través de les tecnologies mòbils implica que el 71,8% pateixen ciberassetjament diàriament per una extensió significativa de temps, entre un mes i un any per un 40,7% d’ells i durant més d’un any per al 38,1% d’ells. Més del 92% de les víctimes de ciberassetjament tenen problemes psicològics com ansietat i manca d’autoestima.
Una enqesta feta a tot Europa va mostrar que el 55% dels nens víctimes de ciberassetjament es va deprimir com a conseqüència d’això, el 38% considerava el suïcidi i el 35% el considerava perjudicial per un mateix. A més d’això, el 80% de les víctimes de ciberassetjament també són víctimes d’assetjament escolar tradicional. L’edat més crítica per a ambdós sexes és entre 13 i 14 anys a la major part dels països europeus.
A Espanya, el 97% dels adolescents entre 14 i 17 anys utilitzen les xarxes socials cada dia i els majors de 15 anys passen més de dues hores i mitja connectats cada dia. Els adolescents hiperconnectats, com els que passen més de 3 hores cada dia on-line, tenen un 110% més de possibilitats de ser víctimes del ciberassetjament, en comparació amb aquells que no passen tant de temps a les xarxes socials.
El telèfon mòbil és l’eina que s’utilitza la major part del temps per assetjar a altres, sent WhatsApp l’aplicació utilitzada en el 81% dels casos a Espanya per fer el ciberassetjament. Les càmeres de telèfons mòbils també són molt problemàtiques. Tant que un 10% dels estudiants se senten amenaçats, avergonyits o incòmodes per una foto presa d’ells utilitzant una càmera de telèfon mòbil, ja que tenen poc control sobre com s’utilitzarà.