La bretxa de gènere que existeix a la indústria tecnològica, que es deguda a dos factors principals com són el reduït nombre de nenes que trien assignatures tècniques i carreres de ciència i tecnologia i el baix nombre de dones que treballen en la indústria i/o que tenen posicions directives, es reconeix cada cop més com un problema que ha de ser tractat de manera sistemàtica tant pel sector públic i privat com pels responsables polítics.
Així mateix, existeix una creixent necessitat d’accelerar la reducció d’aquesta bretxa a causa del desenvolupament tecnològic que està tenint lloc i que afecta a tots els aspectes de la nostra societat i vida quotidiana. Els productes i serveis tecnològics no haurien de tenir un abast i desenvolupament basat només en la perspectiva de la meitat de la població. El desenvolupament d’intel·ligència artificial, robòtica i big data connectada a IoT (Internet of Things) i els nous entorns industrials, laborals i socials requereixen equips més inclusius i diversos, ja que en cas contrari, tindria conseqüències negatives per a la societat en general.
Molts esdeveniments i iniciatives ja s’han desenvolupat per tractar la bretxa de gènere existent dins de la indústria tecnològica. No obstant això, els resultats sovint han estat limitats degut a la falta de continuïtat d’aquests programes i a l’èmfasi en àrees que tenen una capacitat limitada per crear impacte a una escala significativa. A més, a alguns països com EUA, Regne Unit i fins i tot, Espanya, durant les últimes dècades ha disminuït de forma lenta però constant el nombre de dones que estudien assignatures científiques i que ingressen a la indústria tecnològica.
Es necessita fer més per encoratjar i recolzar a un major nombre de nenes i dones a estudiar, treballar i créixer professionalment en àrees directament relacionades amb el desenvolupament tecnològic. Aquest repte busca projectes i solucions digitals que hagin demostrat contribuir a la reducció de la bretxa de gènere dins de la indústria tecnològica i que puguin ser reproduïbles i escalables de manera sistemàtica. Aquests projectes poden ser solucions de sistemes de recursos humans basats en l’anàlisi de dades, tutories laborals i programes d’aprenentatge per al desenvolupament del talent femení, programes de capacitació de codificació desenvolupats per a dones, entre d’altres.
La velocitat del desenvolupament de la tecnologia i les seves implicacions en els diferents aspectes de la vida moderna significa que, segons dades proporcionades pel Fòrum Econòmic Mundial, el 65% dels estudiants de primària tindran treballs que no existeixen en l’actualitat. Però ja en els propers dos anys, hi haurà al voltant de 900.000 vacants laborals sense cobrir a causa de la falta de treballadors amb habilitats digitals apropiades.
La bretxa de gènere existent dins del sector de les TIC (Tecnologies de Informació i Comunicació) és un problema generalitzat, ja que és transversal a tot el món i es troba a dins d’organitzacions d’escala i complexitat molt diferents. Encara que la bretxa de gènere es pot percebre en els nivells d’accés (en relació a com es realitza aquest accés i amb quin objectiu), la principal bretxa es troba realment dins de la indústria. També existeixen barreres socioeconòmiques que limiten l’ingrés de les dones en aquest sector i descoratgen a les nenes des d’una curta edat a perseguir interessos i carreres de científiques i tecnològiques.
L’informe de la Comissió Europea sobre “Dones actives en el sector de les TIC” va descobrir que a nivell europeu només 29 de cada 1000 dones graduades trien un títol relacionat amb la informàtica (en comparació amb el 95 d’homes). Aquest nombre és substancialment reduït a 4 quan es parla sobre les TIC. A més d’això, les dones tendeixen a abandonar el sector al llarg de les seves carreres, la qual cosa significa que solament el 9% de les dones que van estudiar carreres relacionades amb les TIC encara treballen en aquest camp amb 45 anys.
A Catalunya, en funció de les xifres proporcionades per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, durant l’any acadèmic 2015-16, solament el 13% dels alumnes matriculats en TIC van ser dones.
Quan es tracta de càrrecs executius, la recerca duta a terme per la Comissió Europea mostra que solament el 16% d’aquests llocs estan ocupats per dones en el sector de les TIC, mentre que a escala global, el 96% dels CEO de empreses del sector de les TIC són homes.
La recerca duta a terme per la Comissió Europea ha demostrat que tenir més dones treballant en ocupacions digitals podria representar un augment del PIB de 9 mil milions d’euros anuals. Segons les dades recollides per l’Ajuntament de Barcelona en 2015, només 1 de cada 3 treballadors que treballen en el sector de les TIC és una dona, per la qual cosa l’oportunitat de tenir un sector més equilibrat quant al gènere és enorme.
A més, el sector de les TIC ofereix una gran oportunitat per desenvolupar carreres professionals a Barcelona. Segons les dades recopilades per Barcelona Activa, dins d’aquest sector es creen molts més llocs de treball que la mitjana dels sectors, el 52,6% de les seves noves vacants laborals són a llarg termini i el salari mitjà és un 25% més alt que la mitjana a la ciutat.